Ara ja ha acabat tot, avui hem tingut l’exposició oral del treball i ja respirem tranquils.
La meva exposició ha estat normaleta, l’oratòria no és el meu fort i a part no tinc gaire pràctica en aquest tema.
Tot i així estic molt satisfeta. Parlant amb els professors del tribunal m’han dit que he fet un treball molt bo. Veure que realment han valorat tota la feina que he fet i la dedicació al treball reconforta tots els nervis passats i tots els mals de caps. La nota no la sabré fins dijous 30.
I bé, aquí acaba la aventura del treball de recerca, ha estat un camí complicat i nou per mi, però crec que he pogut sortir-me bastant bé. Em queda agrair a tothom que m’ha donat un cop de mà en el treball, ja sigui amb informació o donant-me ànims. També a aquelles persones que l’han seguit a través del bloc, m’ha donat els seu punt de vista i que s’han interessat en el que estava fent. Ha estat molt gratificant per mi trobar a gent disposada a ajudar-me desinteressadament i t és un dels aspectes més positius que he estret del treball. D’altra banda, el bloc m’ha ajudat a portar molt millor tota la feina i crec que va ser un encert crear-lo.
Seria lògic que acabat el treball acabat el bloc. Però no ho faré, m’agrada el bloc tal com està ara. La meva idea és: dijous fer l’última entrada relacionada amb el treball, penjar-lo el més aviat possible al bloc i tancar aquest capítol. A partir de llavors, escriuré aquí de manera més o menys regular de diferents temes, algun poema, alguna innovació tecnològica, alguna opinió i potser algun relat.
Ara me’n vaig a sopar amb els companys i amics per relaxar-nos i intercanviar les diferents sensacions i saber com ens ha anat a cadascú l’exposició.
Cerca de las vías- Fito y Fitipaldis.
Con el paso de los años nada es como yo soné, si no cierras bien los ojos muchas cosas no se ven.
Escrits
